¿?

¿Las hormigas duermen?

¿Desde cuando está eso allí?

¿Por qué cuesta tanto ser honesto?

Essència del meu essencial

...

com el primer contacte amb la pell suau,
com l'escalfor que et socarra les orelles desprès d'un llarg petó,
com el somriure juganer de les mans entrellaçades.

Cada dia,
sense pressa
però sense pausa,
amb els ulls,
amb els braços,
amb el teu melic,
mel.
Melmelada de petons,
petons rere petons,
fugissers per naturalesa,
tatuats a la pell,
a la cara,
als peus,
al meu melic.

Somni de l'altra nit

Pujo a un tren antic de rodalies, d'un sol pis amb un vestíbul enorme.
Porto el saxo penjat a l'esquena i un abric massa aparatòs que em dificulta per caminar.
Estic de peu perquè no hi ha gaires seients i els pocs que n'hi ha están ocupats.
El rètol d'informació sobre la porta indica la propera parada. No sé com ha estat, en un moment m'he despistat i m'he saltat la meva parada. El rètol diu: propera parada, Noruega.
Miro per la finestra del tren i el paisatge comença a canviar... els arbres nevats, el terra congelat i un aire que sembla glaçar a qualsevol que s'atreveixi a sortir. No podré baixar fins que pari el tren a Noruega i sento una engoixa que em roeix. Vull plorar. Imagino obrir una porta del vagó i saltar, però penso que això nomes es possible de fer en un somni.

Algo sobre mis pies

Hoy siento algo sobre mis pies. Hace que me desequilibre. Estaba caminando y algo me presionaba, luego me balanceaba y me hacia caer. Entonces recordé que seguían aquí abajo, a ras de suelo. Después de un largo sueño, me senté al borde de la cama y puse los pies en el suelo... Me alcé y luego me caí... Otra vez me desequilibré...
Hoy también siento algo sobre mis pies y creo que, sea lo que sea, ha venido para quedarse.

Mel

Et brillen els ulls com dolça mel calenta.
No cauen mai llàgrimes d'ells.
Són les mans que desfoguen tot sentiment entre els dits.
Els peus dubten entre les meves cames.
Les teves espatlles són fermes, fins i tot amb un vel cobrint-les.
Les recorro amb els dits, i pujo fins al cim més alt del teu cap.
I ballen, els dits ballen fins caure exhaustos sobre el teu nas.
Més avall, els teus llavis secs s'han mullat rere els sospirs...

Quieres ser mi Noviembre?

Me voy a París

(25/03/2010)