Mel

Et brillen els ulls com dolça mel calenta.
No cauen mai llàgrimes d'ells.
Són les mans que desfoguen tot sentiment entre els dits.
Els peus dubten entre les meves cames.
Les teves espatlles són fermes, fins i tot amb un vel cobrint-les.
Les recorro amb els dits, i pujo fins al cim més alt del teu cap.
I ballen, els dits ballen fins caure rendits sobre el teu nas.
Més avall, els teus llavis secs s'han mullat rere els sospirs...

Quieres ser mi Noviembre?

Me voy a París

(25/03/2010)

Vete

"Despues de mucho tiempo aprendí que hay cosas que es mejor no aprender..."
(Gran Andrea)




S'ha acabat. No més excuses per no haver-me fet sentir. No més patiment pel dubte. No més plorar d'amagat. Ja no esperaré una carícia, ja no buscaré com apropar-me a tú, ni moriré esperant un altre petó.
T'odio tant com t'estimo, però, he decidit viure amb aquest únic mal...

Felicitats

Sense saber perque, vaig sentir la necessitat de estar molt aprop teu. Necessitava sentir tan sols la teva cama fregant el meu pantaló, una mirada de reüll, ferte propostes de, tot i dir que tansols volia ferte una trena, tocarte els cabells per així saber que no t'allunyaries de mi.
Molt poc temps despres d'aixo, vaig confessarte que eres tot el que ocupava la meva ment al llarg del dia i que sense tu, les nits eres massa llargues.
La nit que ens vam besar jo no hi era...
I així vaig començar a menysprear el que tenia.
Va aver un primer arrepentiment encara que era estiu, tot el dia plovia alla on jo hi era.
Un atac de remordiments em va fer tornar, pero jo seguia sense ser allà. Deixant passant els dies jo em preguntava on era tot allo del principi: Les meves ganes de veure'l, la necessitat de tenir-ho aprop...
Un segon i ultim engany per part d'un ser detestós em va cegar, i et vaig deixar...
A les setmanes, i despres de no veuret 10 llargs dies, vaig tornar a la necessitat d'estimarte aprop. M'odiava per ser tan capritxosa, pero tu no m'ho vas posar dificil i m vas donar una oportunitat més: Aquesta, la que no pensu menysprear. Aquesta que tant m'estimo perque ara sense tu estaria pitjor que mai, perque m'has entes com cap noi i m'has acollit amb els braços oberts. Tu, que ho ets tot, felicitats ♥

http://www.youtube.com/watch?v=g8yasoBCJ0Q

Dedicado a todos quienes creen que una vida humana
es mucho más valiosa que un barril de petróleo o un pedazo de tierra.



¡PINK!, quien sino

Ron|Canela

Ahora si es dulce, dulce Ron sin Canela.
Hoy cambiaré Canela por lágrimas, pero con Ron, siempre Ron.
Quiero hacer un mundo de todo lo diminuto, es verdaderamente escèntrico, pero es lo que quiero.
y que nadie consiga cambiarlo. Yo os recomiendo qe no lo intenteis,

porque vivo para desvivirme. Vivirlo todo, sea trise o no.
Quiero vivir.