No cauen mai llàgrimes d'ells.
Són les mans que desfoguen tot sentiment entre els dits.
Els peus dubten entre les meves cames.
Les teves espatlles són fermes, fins i tot amb un vel cobrint-les.
Les recorro amb els dits, i pujo fins al cim més alt del teu cap.
I ballen, els dits ballen fins caure exhaustos sobre el teu nas.
Més avall, els teus llavis secs s'han mullat rere els sospirs...