Felicitats

Sense saber perque, vaig sentir la necessitat de estar molt aprop teu. Necessitava sentir tan sols la teva cama fregant el meu pantaló, una mirada de reüll, ferte propostes de, tot i dir que tansols volia ferte una trena, tocarte els cabells per així saber que no t'allunyaries de mi.
Molt poc temps despres d'aixo, vaig confessarte que eres tot el que ocupava la meva ment al llarg del dia i que sense tu, les nits eres massa llargues.
La nit que ens vam besar jo no hi era...
I així vaig començar a menysprear el que tenia.
Va haver un primer penediment, encara que era estiu, tot el dia plovia alla on jo hi era.
Una allau de remordiments em va fer tornar, pero jo seguia sense ser-hi allà. Deixant passar els dies i preguntant-me on era tot allo del principi: Les meves ganes de veure'l, la necessitat de tenir-ho aprop...
Un segon i últim engany em va cegar, i et vaig deixar...
A les setmanes, desprès de no veure't deu llargs dies, vaig tornar a la necessitat d'estimarte aprop. M'odiava per ser tant capritxosa, però tu no m'ho vas posar difícil i em vas donar una oportunitat més: Aquesta, la que no penso menysprear. Aquesta que tant m'estimo perquè ara sense tú estaria pitjor que mai, perquè m'has entès com ningú i m'has acollit amb els braços oberts. Tu, que ho ets tot, felicitats ♥