miércoles, 9 de diciembre de 2009

Vete

"Despues de mucho tiempo aprendí que hay cosas que es mejor no aprender..."
(Gran Andrea)




S'ha acabat. No més excuses per no haver-me fet sentir. No més patiment pel dubte. No més plorar d'amagat. Ja no esperaré una carícia, ja no buscaré com apropar-me a tú, ni moriré esperant un altre petó.
T'odio tant com t'estimo, però, he decidit viure amb aquest únic mal...



6 comentarios:

  1. Esa frase que pusistes, es realmente reflexiva.
    Hay una cosa que no entendí, a que te referistes que llegastes a mi blog en el mejor momento? (:

    Besos , bello blog ^^

    ResponderEliminar
  2. Con razón ahora, lo entendí...
    Si no fuera que mi mail me avisa la gente que me firma el blog, jamás hubiera leido tu comentario, porque firmastes en una entrada vieja jaja.
    Ojala que algo de lo que escriba te sirva de algo :)

    Besos

    ResponderEliminar
  3. Ts ts ts ts, ja en tinc un blog mister, (L)

    ResponderEliminar
  4. Ja el coneixia el teu blog... Intimista al més pur estil Cristina.
    Tens raó amb la frase... hi ha coses que no hauríem d'aprendre, però això és moltes vegades inevitable, perquè el que si que volem conèixer i estimem van lligades molt estretament amb el contraposat: amor-dolor, estimar-odiar...

    En fi, que espero que escriguis molt i que ho vegi publicat, que ja fa un parell de díes que no publiques, eh??? ;)

    Seguiré passant-me pel teu espai...

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  5. ¿Sabes qué dicen? Que la inteligencia es inversamente proporcional a la felicidad, porque cuanto más inteligente, más curioso, más observador, más aprender... y ya se sabe lo feliz que vive el ignorante en su ignorancia...

    Però, saps què? Ser intel·ligent també ha de tenir els seus avantatges, no creus?

    ResponderEliminar

Seguidores